26 de febr. 2013

A PROPÒSIT DE MR. NOBODY


No som ningú abans de prendre una decisió, després, en funció de les circumstàncies i de la pròpia decisió, construirem pas a pas la nostra vida. Però, fonamentalment, serem a partir del transcendental moment en que decidim, paral·lelament deixem un món de vides a les que haurem renunciat.

Aquesta és la meua conclusió després d'haver vist la  magnífica pel·lícula del director i guionista belga Jaco Van Dormael. En la meua opinió, Mr. Nobody està construïda sobre sòlides bases teòriques que podrien remuntar-se fins i tot a alguna de les interpretacions de l'experiment imaginari concebut pel físic austríac Erwin Schrödinguer, convidant a reflexions més que interessants. Aquesta vocació científica de Jaco Van Dormael es evident des del principi, car la pel·lícula comença amb l'experiment d'un colom que acciona una palanca, i així, obté llavors per menjar. D'aquesta forma, com ho farien la majoria dels éssers vius, associa accionar la palanca amb la recompensa. Més endavant un temporitzador fa que el colom puga accedir al menjar cada vint segons; així, si el colom estava aletejant en eixe moment, ho continuarà fent, convençut que el seus actes tenen una influència decisiva en el que passa. Amb aquest experiment explica la superstició en un món atzarós en el que res està predeterminat.

El cartell resumeix perfectament el leitmotiv del llargmetratge. Nemo Nobody, quan és un xiquet, agafat de la mà de cada un dels seus pares, i havent d'escollir entre quedar-se amb el seu pare o pujar al tren que  agafa la seua mare. També cal destacar la fantàstica interpretació de Jared Leto en les diferents vides que li tocaran viure a eixe xiquet en funció de la seua decisió. L'atzar i l'efecte papallona es converteixen en elements determinants de cada un dels seus actes, i el director ho explicita des del principi fent referència a les cultures orientals de forma molt didàctica i gens pretensiosa.

La pel·lícula està narrada per Nemo Nobody de vell en un món futur on ell és l'últim mortal que pot morir per causes naturals. El guió comença a jugar amb l'espai i el temps, però sempre de forma molt divertida i suggeridora, sense caure en pretensions que perjudiquen al conjunt o artificiositats vàcues que es queden amb això i allunyen a l'espectador de la temàtica i l'estètica de la narració audiovisual. El més tonificant es deixar-se portar i participar de la confusió que el protagonista pateix en un principi. A mesura que avança el metratge anirem encaixant, sense massa dificultat, totes les peces del trencaclosques.

També cal destacar la meravella visual que aconsegueix el director amb una planificació que arrebossa bellesa en cada un dels seus plans. Planificació que es sustenta en un ritme dinàmic i divertit que minimitza els perills de la proposta narrativa, estructurada en salts espai-temps, fins anular-los. En definitiva, es tracta d'una pel·lícula altament recomanable.


Especial menció es mereix la banda sonora creada per Pierre van Dormael. La música abriga el to reflexiu, i al mateix temps divertidament dinàmic, de la pel·lícula; i acompanya a l'espectador en aquesta dissecció de vies de tren que es confonen al principi, però, que s'aclareixen a mesura que anem coneixent les vides possibles de Mr. Nobody.

Finalment, respecte a la selecció de la resta de la música que completa les peces creades per Pierre Van Dormael, he de dir que estan molt encertades, car complementen el missatge que se'ns transmet de forma molt suggeridora. Per exemple, podem trobar Gnossienne No. 3 de Erik Satie o el Op. 50 de Gabriel Faure Pavane, d'una banda, o la mítica Mister Sandman interpretada per les Chordettes i la meravellosa Everyday de Buddy Holly, d'una altra, en moments especialment remarcables.

Sense desgranar més de les claus d'aquesta fantàstica pel·lícula, acabaré diguen que em sorprèn molt gratament l'ús de la cançó Where is My Mind dels Pixies en una de les escenes de la relació entre Nemo Nobody i Anna (una de les tres dones que determinen substancialment les conseqüències de les distintes eleccions preses per Mr. Nobody).


Gràcies molt especials M per les teues reflexions i el teu impagable temps.

Cap comentari:

Publica un comentari