15 de març 2009

ANTÒNIA FONT. Mutants del cosmos i dels oceans.












Han passat deu anys des del debut discogràfic oficial d'aquest grup de les Illes Balears. Havien complit ja un lustre quan jo els vaig descobrir amb la publicació del disc "Taxi" l'any 2004. Abans ja havien publicat tres àlbums: "Antònia Font" (1999), "A Rússia" (2001), "Alegria" (2002). No recorde les circumstàncies que em van dur fins a ells, però la connexió amb la música i les lletres va ser immediata. A més, vaig tindre l'oportunitat de veure'ls en directe a València, i va ser genial poder gaudir d'una banda brillant i propera en un sala plena de gom a gom que corejava totes i cadasquna de les cançons.

Han passat deu anys i puc tornar a digerir tots eixos àlbums com qui es menja aquell guisat que ja no recorda quan el va tastar per primera vegada, però que, per més vegades que se'l menjara, mai l'avorriria. La música sona càlida, forjada amb uns instruments en perfecta sintonia, no falta cap detall i no hi ha cap veu més alta que una altra. I tot plegat forma un so teixit de totes les arrels possibles, però amb un toc final que l'identifica i el converteix en el so del fantàstic grup Antònia Font.

Tanmateix, crec que l'originalitat d'aquest grup resideix en unes lletres amb una qualitat difícil de trobar, massa sovint, en la música en general. No vull dir amb això que les cançons ortodoxament hagen d'estar saturades de figures retòriques; a més, massa de tant en tant, el mimetisme juga males passades als creadors.

Després de "Taxi", Antònia Font publiquen el disc, l'any 2006, "Bastiscafo Katiuskas". En aquest àlbum ens sorprenen de nou. No tant amb una personalitat que ja coneixem, però sí amb el contingut. Potser es tracta d'un disc més introspectiu, i menys conceptual (un disc de cançons); però, en tot cas, d'una gran qualitat. Si amb "Taxi" arriben a la maduresa, en "Bastiscafo Katiuskas" ho assumeixen i proven d'obrir-se camí en aquest nou estat; d'altra banda, tant ple de possibilitats.

L'any 2007 editen "Coser i cantar". En aquest àlbum repassen la seua carrera amb la companyia de la Bratislava Symphony Orchestra. La peculiaritat de l'àlbum no és l'únic tret que el caracteritza; el resultat final és una bona mostra del ventall de possibilitats del pop amb arranjaments orquestrats fets amb tacte i bon gust.

Ara ja només cal esperar que aquests mutants tornen dels seus viatjes pel cosmos i els oceans, i ens canten tot allò que han viscut i han somiat.