15 de maig 2015

Looking at You. Una visió personal del binomi Los Eskizos i MC5

Qui recorda a Los Eskizos? Una de les bandes galleges més emblemàtiques de la història del rock. En primer lloc, perquè la seua música fou un autèntic i vertader estímul a principis dels noranta. I personalment, perquè a través d'ells vaig descobrir una de les bandes de capçalera de la meua adolescència: MC5.

La bona nova és que enguany s'ha publicat una biografia del grup escrita per Javier Becerra, Los Eskizos. Electricidad a contracorriente, que suposa un document magnífic, no sols per conèixer la vida i miracles de la banda, sinó també perquè proporciona una visió particular de la música i el seu entorn.

Los Eskizos, després d'una primera època més netament mod a finals dels vuitanta, van prendre una direcció més rock and roll -nu i cru- a principis dels noranta. En aquesta segona època van arribar a publicar dos epés: Los Eskizos (Subterfuge, 1991) i Turn Off the Light (De Plástico Guay, 1992). Va ser precisament aquest últim el que va caure a les meues mans. El disc contenia una fantàstica versió de Looking At You dels MC5, una cançó senzilla que es clava directa al cor per no marxar mai més.

El segell discogràfic Mushroom Pillow va editar un recopilatori de la banda al 2010: Eskizos 1989-1993, que conté els dos epés més els temes que van publicar en diferents recopilatoris de l'època.

Mai vaig poder veure'ls en directe. Però qui ho va fer, diu que van ser una banda brillant de pur high energy rock and roll -rememorant el millor del vell so de Detroit-.

Looking at You forma part del segon disc de MC5, Back in the USA (Atlantic,1970), el primer que van gravar en un estudi (l'aclamat Kick Out the Jams va ser enregistrat en directe, durant el mes d'octubre de 1968, en el Gran Ballroom de Detroit). Cal dir que Back in the USA és un disc fet amb cançons sensacionals, directes i rodones. Tanmateix, la repercussió comercial fou bastant menor que la del seu citat primer disc. Ara bé, la repercussió comercial va ser bastant menor que la del primer. Pot ser fora per la producció nítida de John Landau que contrasta amb la cruesa de l'anterior. En qualsevol cas,  no es perd gens de l'energia i la immediatesa aconseguida amb el Kick Out the Jams. En definitiva, és un àlbum excel·lent que cavalca entre riffs poderosos i melodies genials amb un toc de formidable soul. Menys de mitja hora de pur ritme que passa volant. Així és Back in the USA, breu, intens i un autèntic plaer per a les orelles.

Com passa amb l'altra banda imprescindible de Detroit, The Stooges, i els seus tres discos -The Stooges, Funhouse i Raw Power-, els tres àlbums oficials de MC5 -Kick Out the Jams, Back in the Usa i High Time- segueixen unes pautes estilístiques comunes, són igual de sublims i originals, però cada un sona diferent. Això sí, les dues trilogies són essencials per entendre l'evolució posterior del rock and roll. En aquest sentit, és evident que el hard-rock i les seues derivades li deuen moltíssim al high energy de Detroit encarnat en aquestes dues bandes, i el punk-rock quasi tot.

MC5 -com feien els Flamin' Groovies- es fixaven en els pioners del rock and roll i els homenatjaven de tant en tant. Back in the USA conté un parell de versions de dues de les cançons més emblemàtiques i seminals dels anys cinquanta: Tutti Frutti de Little Richard obre el disc, i Back in the USA de Chuck Berry el tanca i li posa nom.

Entre les cançons originals, trobem autèntiques explosions de rock and roll plenes d'energia juvenil: Tonight, Teenage Lust, Looking at You, High School, Call me Animal i Shakin' Street. El disc també conté l'enorme balada proto-soul Let me Try. Finalment, el seu vessant més polític està magistralment representat per American Ruse i The Human Being Lawnmower, en les quals reflecteixen el seu rebuig a un sistema adoctrinant, injust i manipulador.


En conclusió, si MC5 van remoure els fonaments del rock and roll recuperant l'energia dels clàssics dels anys cinquanta, Los Eskizos van fer una cosa semblant vint anys després: van generar un so diferent en un moment en el qual les arrels del rock de la ciutat del motor encara eren molt poc conegudes per aquestes terres, al marge de qualsevol "pose" i amb estil propi.  I d'això ja fa més de vint anys.

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'agraden moltíssim i van ser un autèntic far per a mi. Abraçada forta!

      Elimina