19 d’ag. 2013

La Banda Sonora de la Meua Vida. I Am the Walrus (Un grapat de cançons del 1967)

D'una forma o una altra, els Beatles sempre han estat presents en les nostres vides. Potser, aquesta frase és només una obvietat. Però a mi, personalment, em transporta als primers records musicals, o millor, a la presa de consciència de la música com una de les expressions culturals més potents de la meua època. De fet, el meu primer contacte amb les cançons d'aquesta banda va ser a través de la versió de "With a Little Help from My Friends" que feia Joe Cocker, inclosa com a tema principal de la sèrie Aquellos maravillosos años de finals dels vuitanta. Els cors soul d'aquesta versió em posaven els pèls de punta quan encara feia poc que jo havia complit una dècada d'existència. La veritat és que estava enganxat a la sèrie i, segurament, la música que sonava tenia molt a veure.


Tanmateix, no va ser fins a tres o quatre anys després, quan vaig començar l'institut, que en l'assignatura de música vaig descobrir l'original d'aquesta peça. L'accés a la música en aquell moment era més complicat que avui dia que disposem de la xarxa per descobrir i descarregar discos fins a l'extenuació. En la ràdio podies escoltar-la, però els discos te'ls havies de gravar d'amics i coneguts, i, en el millor dels casos, si ho permetia l'economia dels progenitors, comprar-los. Així que va ser a través del professor de música que vaig escoltar Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band que me'l va gravar en cassette. Juntament, per cert, amb el disc Swordfishtrombones de Tom Waits. No té a veure una cosa amb l'altra, però és un dels millors records que guarde d'aquella època, i que paga la pena recordar-lo per fer una crida a favor de l'ensenyança pública i les possibilitats que representa per raons purament culturals, al marge de la seua concepció adoctrinadora que, per cert, criticava furiosament aquell professor de l'assignatura de música. Però, això ja es una altra història.

Sobre la influència d'aquest disc de meitat de l'any 1967 en la música dels anys posteriors ja s'ha parlat una i mil vegades en multitud de llocs: llibres, blocs, etc. Així que em centraré en l'experiència personal i en l'entorn musical. En desembre del mateix any, The Beatles van publicar l'epé Magical Mistery Tour arran de la pel·lícula del mateix títol. De nou, vaig descobrir el disc a través d'una versió metalera d'una de les seues cançons, "I Am the Walrus", que enregistrà la banda madrilenya Psilicon Flesh l'any 1995. Era la dècada de les escenes locals del indie i del groove metal en l'estat espanyol, de la difusió de multitud i variats fanzines i de les cançons en spanglish (cosa que, per cert, no critique). Recorde les primeres gravacions  d'aquesta banda com una de les que més em van impactar juntament amb les dels catalans Afraid to speak in public, a qui vaig poder veure en directe per aquella època. El cas és que Psilicon Flesh sempre es van declarar fans dels Beatles (com es pot comprovar en l'entrevista que he enllaçat a través del nom de la banda). Una volta un conductor d'un programa de ràdio especialitzat en heavy rock els va dir que mai hagués imaginat que els influenciaren més els Beatles que els Rolling Stones. No entenc massa aquesta visió dicotòmica. De fet, si la psicodèlia ha evolucionat en alguna mesura des del germinal any 1967, ha estat en gran part gràcies a bandes que es mouen en els paràmetres del metall (encara que no només, evidentment). En fi, al·leluia per l'experimentació sempre que es faja amb gust o done peu a obres posteriors que mimetitzen els elements més aprofitables. "I Am the Walrus" no serà la millor cançó dels Beatles, però supose que m'agrada el seu to despreocupadament llunàtic i la seua lletra surrealista (encara que sempre s'ha dit que les lletres no fora el fort de la banda), o simplement, forma part d'un moment molt personal de descobriments musicals. 

 
I am he as you are he as you are me
And we are all together
See how they run like pigs from a gun see how they fly
I'm crying

Sitting on a cornflake waiting for the van to come
Corporation teeshirt, stupid bloody Tuesday
Man you been a naughty boy. You let your face grow long
I am the eggman, they are the eggmen
I am the walrus, goo goo goo joob

Mister City Policeman sitting, pretty little policemen in a row
See how they fly like Lucy in the sky, see how they run
I'm crying, I'm crying
I'm crying, I'm crying

Yellow matter custard dripping from a dead dog's eye
Crabalocker fishwife pornographic priestess
Boy you been a naughty girl, you let your knickers down
I am the eggman, they are the eggmen
I am the walrus, goo goo goo joob

Sitting in an English garden waiting for the sun
If the sun don't come
You get a tan from standing in the English rain
I am the eggman, they are the eggmen
I am the walrus, goo goo goo joob goo goo goo goo joob

Expert textpert choking smokers
Don't you think the joker laughs at you? (Ha ha ha! He he he! Ha ha ha!)
See how they smile like pigs in a sty, see how they snied
I'm crying

Semolina pilchard climbing up the Eiffel Tower
Elementary penguin singing Hare Krishna
Man you should have seen them kicking Edgar Alan Poe
I am the eggman, they are the eggmen
I am the walrus, goo goo goo joob goo goo goo joob
Goo goo goo joob goo goo goo joob
Goo gooooooooooo jooba jooba jooba jooba jooba jooba
Jooba jooba
Jooba jooba
Jooba jooba

La versió de "I Am the Walrus" enregistrada per Psilicon Flesh

Cap comentari:

Publica un comentari