26 de set. 2015

Zarpa, els quatre genets valencians de l'Apocalipsi

La banda sueca de hard-rock Graveyard acaba de publicar nou disc, i ja en van quatre des que publicaren el primer l'any 2007. I és que durant els últims anys des del país escandinau han arribat aires "setanters": primers Black Sabbath i altres pioners del hard blues-rock. A banda del grup susdit, també es poden tindre en compte noms com Horisont i Spiders.

Ara bé, els riffs obscurs i poderosos de Tony Iommi tenen una atracció tan poderosa i enigmàtica que mai han deixat d'influenciar a les bandes de rock dur des que van començar a ser creats a finals dels anys seixanta.

De fet, algú va dir una vegada que Soundgarden (una de les bandes més exitoses i estimulants dels anys noranta) era a Black Sabbath, el que Pearl Jam era a Led Zeppelin o Nirvana als Beatles. Per la seua banda, l'escola del stoner rock nascuda a partir de Kyuss mai ha deixat de moure's al voltant de la dimensió sabbathiana. I si donem una ullada a la dècada dels vuitanta, ens trobarem una de les bandes més influents de la història del metal: Saint Vitus, que continuaren desenvolupant el so "setanter" dels Black Sabbath quan aquests es dedicaren a altres afers sonors més acordes amb "l'estètica vuitantera".

I és que els anys vuitanta van domar una part important del heavy rock que es va veure emmordassat per l'encotillament d'aquella dècada. Va ser en l'underground on el metal va començar a experimentar una evolució decisiva en el seu vessant més potent amb bandes com els citats Saint Vitus, Metallica o Slayer, que mantenien viva la flama dels primers Black Sabbath.

A Mislata, la segona meitat dels setanta, va nàixer una banda anomenada Zarpa que, abans de submergir-se en la tendència heavy rock vuitantera, va publicar un ep de cinc cançons que és una gemma de l'escola sabbathiana, i que paga la pena escoltar. El grup recuperà el hard-rock de principis del setanta i el combinava amb el compromís del lloc i del moment. El disc es va publicar l'any 1978 amb una tirada molt curta, i es va gravar tocant tots a la vegada en directe i en una sola toma. Les condicions tècniques de gravació no eren les més òptimes i es nota. En qualsevol cas, el resultat és un so cru i potent que no deixarà inferent a cap seguidor del hard-rock setanter o del stoner rock que va continuar la mateixa senda a partir dels anys noranta.

Calen destacar també les lletres de les cançons perquè, lluny de tractar qüestions del més enllà, són una crítica oberta dels mal humans. Així, la guerra, l'ecologia i la solidaritat són els temes sobre els quals fonamenten un discurs que també mantindrien algunes de les bandes del metal underground de principis dels anys vuitanta.

 

Per tot plegat, el disc original és una autèntica peça de col·leccionista. Tanmateix, l'any 2006 va ser reeditat pel segell català Iberian Rocks!, que va comptar amb la col·laboració del guitarrista i cantant original: Vicente Feijóo; la distribució va a càrrec de Guerssen.


Aquestes són los cançons enllaçades: