20 d’oct. 2009

BALMORHEA - Concert a Castelló [19/10/09 - Veneno Stereo]



Tant se val on, com i quan toquen... Quan comença a sonar la música, tot el que es troba en el seu radi d'acció, s'integra en un moment i un espai que sents que et pertanyen.

No sabria dir res del nombre de persones que vam assistir al concert, ni de l'acústica, ni del lloc, ni de les cançons que van interpretar (encara que he escoltat mil vegades els seus albums).
Només recorde l'atmosfera creada en el local des de que van començar les primeres notes de les dues guitarres acústiques, continuant amb l'entrada en escena del violí, el celo, el contrabaix... la bateria; ara jo agafe el banjo, ara l'agafes tu... jo toque el piano... la veu utilitzada com un instrument més (amb cor final a quatre veus fantàstic; i amb una posada en escena que, de tant clàssica, queda, fins i tot, original). Definitivament, una comunió total entre públic i músics.

Bonic detall del grup, quan toquen l'última cançó prevista i abandonen l'escenari (amb el públic a la butxaca, sense parar d'aplaudir fins que tornen), i interpreten, finalment, davall de l'escenari, una cançó nova de forma totalment acústica (sense micròfons).

Música efectivament suggeridora, interpretada des d'una humilitat colpidora i emocionant, convertida en art.

He llegit, en la xarxa, que tenen influències de Steve Reich, Rachel's, John Cage... tot molt bé. Però, a banda de tot això, i després d'haver-los vist en directe, únicament em queda assegurar una cosa: a qui no els conega, li recomane que escolte els seus discos; a qui ja els haja escoltat, li recomane que gaudisca del seu directe; i a qui no els que conega, i puga veure'ls en directe, que no ho dubte.

I és que quan s'ha de fer una alabança és fa, i per què no?

Balmorhea
Myspace

3 d’oct. 2009

SILVER APPLES





Un oscil•lador és un sistema capaç de crear pertorbacions o canvis periòdics o quasi periòdics en un mitjà, ja sigui un mitjà material (so) o un camp electromagnètic (ones de ràdio, microones, infraroig, llum visible, rajos x, rajos gamma, rajos còsmics). En electrònica un oscil•lador és un circuit que és capaç de convertir el corrent continu en un corrent que varia de forma periòdica en el temps (corrent periòdic); aquestes oscil•lacions poden ser sinusoïdals, quadrades, triangulars, etc., depenent de la forma que tinga l'ona produïda. Un oscil•lador d'ona quadrada sol denominar-se multivibrador i per tant, se'ls crida oscil•ladors només als quals funcionen sobre la base del principi d'oscil•lació natural que constituïxen una bobina L (inductància) i un condensador C (Capacitància), mentre que als altres se li assignen noms especials.

Silver Apples és un duo novaiorquès de música electrònica psicodèlica compost per Simeon Coxe II (conegut menjo Simeon), i el bateria Danny Taylor.

El grup es va formar a partir d'un grup de rock anomenat The Overland Stage Electric Band, que tocava regularment en el East Village. Simeon era el cantant, i va començar a incorporar un oscil•lador de 1940. En aquest moment van decidir canviar el nom del grup a Silver Apples, inspirat pel poema de William Butler Yeats, "The Song of the Wandering Aengus". L'arsenal d'oscil•ladors va ser cada volta més gran, fins a incloure, d'acord amb les notes interiors de la seu primer àlbum, 9 oscil•ladors, muntats un sobre l’altre, a més de 86 controls manuals per a controlar els sons solistes, del ritme i del baix amb les mans, els peus i els colzes. Simeon va dissenyar un sistema de tecles telegràfiques i pedals per a controlar la tonalitat i els canvis d'acords.

Van signar amb Kapp Records, i van editar el seu primer disc, Silver Apples, en 1968. Van publicar un single d'aquest treball, "Oscillations". El següent any van editar el seu segon LP, Contact, i van fer una gira pels Estats Units. Un tercer album va ser gravat en 1970, però Kapp va ser absorbit per MCA Records, deixant el disc sense editar, i al grup dissolt.