Tant se val on, com i quan toquen... Quan comença a sonar la música, tot el que es troba en el seu radi d'acció, s'integra en un moment i un espai que sents que et pertanyen.
No sabria dir res del nombre de persones que vam assistir al concert, ni de l'acústica, ni del lloc, ni de les cançons que van interpretar (encara que he escoltat mil vegades els seus albums).
Només recorde l'atmosfera creada en el local des de que van començar les primeres notes de les dues guitarres acústiques, continuant amb l'entrada en escena del violí, el celo, el contrabaix... la bateria; ara jo agafe el banjo, ara l'agafes tu... jo toque el piano... la veu utilitzada com un instrument més (amb cor final a quatre veus fantàstic; i amb una posada en escena que, de tant clàssica, queda, fins i tot, original). Definitivament, una comunió total entre públic i músics.
Bonic detall del grup, quan toquen l'última cançó prevista i abandonen l'escenari (amb el públic a la butxaca, sense parar d'aplaudir fins que tornen), i interpreten, finalment, davall de l'escenari, una cançó nova de forma totalment acústica (sense micròfons).
Música efectivament suggeridora, interpretada des d'una humilitat colpidora i emocionant, convertida en art.
He llegit, en la xarxa, que tenen influències de Steve Reich, Rachel's, John Cage... tot molt bé. Però, a banda de tot això, i després d'haver-los vist en directe, únicament em queda assegurar una cosa: a qui no els conega, li recomane que escolte els seus discos; a qui ja els haja escoltat, li recomane que gaudisca del seu directe; i a qui no els que conega, i puga veure'ls en directe, que no ho dubte.
I és que quan s'ha de fer una alabança és fa, i per què no?
Balmorhea
Myspace
No sabria dir res del nombre de persones que vam assistir al concert, ni de l'acústica, ni del lloc, ni de les cançons que van interpretar (encara que he escoltat mil vegades els seus albums).
Només recorde l'atmosfera creada en el local des de que van començar les primeres notes de les dues guitarres acústiques, continuant amb l'entrada en escena del violí, el celo, el contrabaix... la bateria; ara jo agafe el banjo, ara l'agafes tu... jo toque el piano... la veu utilitzada com un instrument més (amb cor final a quatre veus fantàstic; i amb una posada en escena que, de tant clàssica, queda, fins i tot, original). Definitivament, una comunió total entre públic i músics.
Bonic detall del grup, quan toquen l'última cançó prevista i abandonen l'escenari (amb el públic a la butxaca, sense parar d'aplaudir fins que tornen), i interpreten, finalment, davall de l'escenari, una cançó nova de forma totalment acústica (sense micròfons).
Música efectivament suggeridora, interpretada des d'una humilitat colpidora i emocionant, convertida en art.
He llegit, en la xarxa, que tenen influències de Steve Reich, Rachel's, John Cage... tot molt bé. Però, a banda de tot això, i després d'haver-los vist en directe, únicament em queda assegurar una cosa: a qui no els conega, li recomane que escolte els seus discos; a qui ja els haja escoltat, li recomane que gaudisca del seu directe; i a qui no els que conega, i puga veure'ls en directe, que no ho dubte.
I és que quan s'ha de fer una alabança és fa, i per què no?
Balmorhea
Myspace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada