28 de juny 2009

THOMAS McCARTHY. DUES PEL·LÍCULES. DOS ENCERTS.




- Ei, amic, Quines raons trobes per recomanar aquestes pel.lícules en un blog?
- Bé, encara que no sóc cap entés en la matèria, crec que puc destacar tres raons fonamentals:

1. Els personatges. A banda de les seues peculiaritats i del disseny formal (el càsting és fantàstic), son éssers humans amb les seues virtuts i defectes que evolucionen al llarg del metratge; a més aquesta evolució és totalment natural (sense artificis, amb humilitat). A mesura que passen els minuts, els comprens (o no), els estimes (o no), et reconfortes amb el caliu de la seua humanitat.

2. El guió. Buff... potser, els entesos poden trobar algun tipus de crítica. Jo no en trobe cap: perfecte. Si The Station Agent és un obra artesanal meravellosa, The Visitor està genialment elaborada.

3. La música i els diàlegs. Els diàlegs són d'aquells que dignifiquen el cinema sonor i els silencis són pur cinema. La música és un element fonamental; fa el paper d'ambientar, ens condueix, ens acompanya, és un personatge més, suggereix, simbolitza, i està perfectament integrada en el tot. I això m'agrada (no parlaré d'altres pel·lícules ni d'altres directors). La guitarra elèctrica de The Station Agent sona sempre que pense en l'història; ah... i el djembé en The Visitor... jo vull aprendre a tocar el djembé!!!!

- No creus que eres un poc exagerat?
- Bé, això és el que pense. M'agraden molt aquestes dues pel.lícules. Per una vegada, tracte de ser sincer; o és què les emocions no són legítimes i pròpies de l'ésser humà?