9 de febr. 2013

Roberto Bolaño "meets" Question Mark and The Mysterians

Roberto Bolaño va publicar Los detecives salvajes l'any 1998. La novel·la es divideix en tres parts: Mexicanos perdidos en México (1975), Los detectives salvajes (1976-1996) i Los desiertos de Sonora (1976).  

Arturo Belano i Ulises Lima, els detectius salvatges, van a buscar la poetessa Cesárea Tinajero, misteriosament desapareguda en els anys immediatament posteriors a la Revolució Mexicana. Durant el viatge de recerca, que els durà per distints llocs del món, es trobaran amb múltiples personatges. Arturo Belano i Ulises Lima estan basats en el propi Roberto Bolaño i en el poeta mexicà Mario Santiago Papasquiaro, respectivament, que van ser membres fundadors, a meitat dels anys setanta, del moviment conegut com infrarrealismo. Aquest moviment està homenatjat en la novel·la, car els poetes real visceralistas que la protagonitzen es pareixent bastant.

Tanmateix, a banda dels temes literaris que tracta magistralment Roberto Bolaño i que han sigut objecte de variades "tesis", en el seu dia em va cridar poderosament l'atenció que, en un dels testimonis parisencs que conformen la segona part -concretament el del personatge real Michel Bulteau-, es faja referència a la banda de garage rock dels seixanta Question Mark and The Mysterians:

"No se como consiguió mi teléfono, pero una noche, serían más de las doce, llamó a mi casa. Preguntaba por Michel Bulteau. Le dije: soy yo Michel Bulteau. Él dijo: soy Ulises  Lima. (...) Él dijo: me gustaría verte. Yo dije: ¿ahora? Él dijo: bueno, sí, ahora, puedo ir a tu casa si quieres. Yo dije: ¿en dónde estàs?, pero él entidió otra cosa, y dijo: soy mexicano. Recordé entonces, muy vagamente, que había recibido una revista mexicana. El nombre de Ulises Lima, de todas maneras, no me sonaba. Yo dije: ¿has oído alguna vez a los Question Mark? Él dijo: no, no los he oído nunca. Yo dije: creo que son mexicanos. Él dijo: ¿los Question Mark? ¿Quienes son los Question Mark? Yo dije: un grupo de rock, naturalmente (...)". 


Finalment, el testimoni de Michel Bulteau conclou així: 

"Miré sus libros, uno de ellos era uno mío, Ether-Mouth, otro era de Claude Pelieu y el resto posiblemente de autores mexicanos a los que nunca he oído nombrar (...), iba desgranando en un inglés por momentos incomprensible una historia que me costaba entender, una historia de poetas perdidos y de revistas perdidas y de obras sobre cuya existencia nadie conocía una palabra, en medio de un paisaje que acaso fuera el de California o el de Arizona o el de alguna región mexicana limítrofe con esos estados, una región imaginaria o real, pero desleída por el sol y en un tiempo pasado, olvidado o que al menos aquí, en París, en la década de los setenta, ya no tenía la menor importancia. Una historia en los extramuros de la civilización, le dije. Y él dijo sí, sí, aparentemente sí, sí, sí. Y yo le dije entonces: ¿así que nunca has oído a los Question Mark? Y él dijo no, no los he oído nunca. Y entonces yo le dije que tenía que escucharlos algún día, que eran muy buenos, pero en realidad dije eso porque ya no sabía qué decir".

Sobre aquest testimoni reflexiona Diego Andrés Muñoz-Casallas en la seua tesi Los detectives salvajes y el problema del sujeto: hacía una desprición de la experiencia en el sistema-mundo:

"De este modo, Bulteau evidencia su amnesia histórica, ignorando la común historia entre México y Francia, y reproduce la asimétrica relación centro-periferia: a través de la experiencia mediática, posible por la hegemonía de la industria cultural, en el “sur global” se conoce la amplia producción cultural del “norte global” pero allí se ignora casi totalmente la producción cultural del Sur. Lima ejemplifica nuestra tendencia a reproducir la subalternidad, particularmente intensa en la incauta juventud sudaca que se reclama “cosmopolita” por su consumo de la producción cultural “primermundista”. En medio de su confusa experiencia con el sujeto-exótico venido de México, el artista francés sólo puede hablar de aquello que le resulta familiar con respecto a Latinoamérica: una banda de rock n’ roll que conoció en su viaje por Nueva York".

En el meu cas, malauradament i fent un exercici d'autocrítica indulgent, he de dir que el paper de Michel Bulteau em ve com anell al dit. I sense perdre de vista la reflexió de Diego Andrés Muñoz-Casallas -consonant amb la intenció i el to irònic de Roberto Bolaño-, no puc evitar detindrem en l'anècdota pop del llibre, que no és una altra que Question Mark & The Mysterians. De fet, he de dir que, quan vaig llegir la referència en el llibre fa uns anys, vaig recórrer a internet per escoltar la seua música, ja que era una banda sobre la que no dominava massa.

Question Mark & The Mysterians es va formar l'any 1962 en Flint (Michigan) i tots els seus membres tenien ascendència mexicana. El nom del grup, inicialment The Mysterians, diuen que està inspirat per una pel·lícula japonesa de ciència ficció Chikyû Bôeigun

La fantàstica cançó 96 Tears del seu primer disc publicat l'any 1966 va tindre un enorme èxit comercial, arribant al primer lloc en el Billboard Hot 100. L'orgue es converteix amb protagonista des del principi amb només dues notes que va repetint al llarg de la cançó, combinades amb una melodia simple, que li dóna, sense cap dubte, el gran atractiu i personalitat que té la cançó. D'altra banda, també m'encanta la forma de cantar de Question Mark a l'estil dels grups de R&B britànics de la primera meitat dels seixanta, amb  molta sintonia amb la veu de Mike Jagger.


D'aquest primer àlbum, en eixe sentit, també destaca la vitamínica i sensacional I Need Somebody que va arribar al número 22 de les llistes. El seu segon disc, anomenat Action, al contrari que va passar amb el primer, no va tindre repercussió comercial, tret de l'èxit menor de Can't Get Enough Of You Baby (composada per Denny Randell i Sandy Linzer i també versionada l'any 1966 per The Toys i The Four Seasons, l'any 1985 per The Colourfield, i l'any 2001 per Smash Mouth), i en certa mesura, també de la suggerent Girl, You Captive Me. A partir d'aqeuell moment, la presència de la banda es va anar diluint en l'ebullició psicodèlica que va experimentar la música a finals dels anys seixanta. A principis dels setanta es tornaren a reunir amb escàs ressò. Tanmateix, amb el temps i ja convertits en llegenda, han publicat i actuat ocasionalment.


En algun lloc d'internet he llegit que el periodista nord-americà Dave Marsh, l'any 1970, va utilitzar el terme punk rock per a descriure la cançó 96 Tears. El que si pareix evident és que el so de Question Mark & The Mysterians, com el de tantes altres bandes del moment i del seu entorn estilístic, representa un antecedent clar d'un so més cru i enèrgic que culminaria amb l'aparició de bandes com MC5 i Stooges al final de la dècada.

En el so característic del grup juga un paper fonamental l'orgue Farfisa de Frank Rodríguez. Encara que també utilitzava un orgue Vox, en les seues cançons més reconegudes sona el Farfisa. La resta de la banda que va gravar 96 Tears i Action estava formada pel carismàtic cantant, i compositor del gran èxit 96 Tears, "?" (Rudy Martínez abans de canviar-se el nom), el guitarra Bobby Balderrama, el baixista Frank Lugo i el bateria Eddie Serrato.

En fi, a vegades unes coses porten a unes altres, i moltes vegades, quan menys s'espera que passe.  El que està clar és que escoltar música i llegir és més que un plaer per als sentits, i més, si es poden combinar de tant en tant.

Cap comentari:

Publica un comentari