Ja han passat vint anys des que vaig escoltar a Dinosaur Jr per primera vegada a principis dels noranta. En aquell moment l'accés a la música no era el que existeix ara, i per a un xaval de tretze anys encara era més difícil . Tanmateix, vaig tindre la sort, a pesar de viure en una comunitat molt xicoteta, de conèixer gent amb inquietud musical, i així va ser com, entre d'altres, va caure a les meues mans l'àlbum Bug de Dinosaur Jr.
Aquest disc era el segon que publicaven en la seua carrera que dura ja tres dècades d'activitat quasi continuada, car la banda va parar des de 1997 a 2005. Formada a principis dels vuitanta en Amherst (Massachusetts) per J Mascis, Lou Barlow i Murph, durant aquesta primera dècada d'existència va publicar tres discs: Dinosaur (1985), You're Living All Over Me (1987) i Bug (1988).
La combinació de distints elements en la seua música és sensacional des del moment en que aconsegueixen sonar com una massa ben treballada i molt consistent. Així, podem trobar la distorsió dels grups més experimentals dels vuitanta com els propis Sonic Youth, la intensitat i l'actitud del punk i el hardcore, i tot perfectament combinat amb una revisió exquisida dels clàssics dels seixanta i setanta. Aquesta última característica es pot trobar especialment en la veu de J Mascis que li dóna forma definitivament a la personalitat del grup i que tantes vegades ha estat comparada amb Neil Young; i tot plegat, sense deixar d'al·lucinar amb el so de la seua guitarra que, amb el temps, és igualment una autèntica marca d'identitat. Sens dubte, aquests tres discs van influir profundament en tota l'escena underground del moment i posterior.
És la dècada de les ràdios universitàries i els segells independents en la que es cuinava i anticipava el so, des del underground, que les majors i la MTV popularitzarien en els noranta.
D'aquesta primera dècada, ja que Bug va ser el primer disc que vaig escoltar, no puc més que detindrem en la cançó que l'enceta perquè va suposar per a mi una autèntica revelació musical (en la meua etapa pre-adolescent juntament amb el Bossanova dels Pixies i Daydream Nation de Sonic Youth), des del mateix moment en que l'agulla va fer sonar els primers acords de la guitarra de J Mascis i començà Freak Scene.
La primera meitat dels noranta, en la que Dinosaur Jr va publicar els seus quatre àlbums següents, va estar totalment marcada per la personalitat de J Mascis que va prendre el control absolut de la banda. De fet, en Green Mind (1991) Lou Barlow ja ha deixat la banda per a dedicar-se a Sebadoh, i J Mascis grava totes les guitarres i el baix, inclosa la bateria tret de tres cançons en les que toca Murph. En Where You Been (1993) toca per última vegada la bateria Murph fins al 2007, i s'incopora al baix Mike Johnson. En Without a Sound (1994) J Mascis, amb Murph ja fora de la banda, es fa càrrec de gravar totes les bateries, i el disc conta amb la col·laboració de la mítica Thalia Zedek (encara recorde com no parava de sonar la fantàstica Feel The Pain en tots els llocs, i que dir del mític vídeo del golf dirigit per Spike Jonze). L'any 1997 va produir el seu disc més eclèctic, Hand It Over, incorporant formes del folk rock. Així, J Mascis introdueix arranjaments de corda i vent, declarant en una entrevista per a la revista Magnet, l'any 2007, que aquest és el seu disc preferit de tots els que va gravar per a les majors en aquesta etapa dels anys noranta en la que la Dinosaur Jr va gaudir de grans èxits comercials.
És la dècada en la que la independència és absorbida per les majors que aconsegueixen grans beneficis d'aquell so que es va fraguar en el underground de la dècada anterior.
D'aquesta segona dècada, recorde que en l'institut em van passar el disc Where You Been (com ja em va passar anteriorment vaig començar pel segon), i efectivament, des de la primera escolta Out There ja em va posar els pels de punta.
L'any 2007, després d'una dècada sense publicar cap disc, Dinosaur Jr va tornar amb la seua formació original per a gravar Beyond. El retorn no podia ser més afortunat. Es tracta d'un àlbum poderós, pura vitamina per al cos, totes les cançons desborden frescor pels quatre costats. Quan vaig sentir el disc no em podia creure que un retorn, tan mal acostumats com ens tenien altres bandes, podia resultar tan genial. El magnífic retorn es consolidà amb Farm, l'any 2009, que es converteix, de nou, en un dels seus millors àlbums de la seua carrera (si és que en tenen algun que no siga excel·lent). L'any 2012 van gravar el seu darrer disc fins avui, I Bet on Sky, una altra joia que sumar a la impecable trajectòria d'aquest clàssic viu que és Dinosaur Jr.
És la dècada en la que la popularització d'internet ha canviat la forma de consumir la música, l'accessibilitat i, en gran mesura, la forma de digerir-la. Ja res sorprèn -tret d'honroses excepcions és clar-, i la música, com un element cultural imprescindible més de la nostra societat, es veu també abocada a un moment d'incertesa on el canvi de les estructures vigents és un fet absolutament inevitable.
Finalment, d'aquesta dècada crec que em detindré, pel seu riff de guitarra tan tonificant, en la primera de l'últim disc editat fins ara, Don't Pretend You Didn't Know.
És la dècada de les ràdios universitàries i els segells independents en la que es cuinava i anticipava el so, des del underground, que les majors i la MTV popularitzarien en els noranta.
D'aquesta primera dècada, ja que Bug va ser el primer disc que vaig escoltar, no puc més que detindrem en la cançó que l'enceta perquè va suposar per a mi una autèntica revelació musical (en la meua etapa pre-adolescent juntament amb el Bossanova dels Pixies i Daydream Nation de Sonic Youth), des del mateix moment en que l'agulla va fer sonar els primers acords de la guitarra de J Mascis i començà Freak Scene.
La primera meitat dels noranta, en la que Dinosaur Jr va publicar els seus quatre àlbums següents, va estar totalment marcada per la personalitat de J Mascis que va prendre el control absolut de la banda. De fet, en Green Mind (1991) Lou Barlow ja ha deixat la banda per a dedicar-se a Sebadoh, i J Mascis grava totes les guitarres i el baix, inclosa la bateria tret de tres cançons en les que toca Murph. En Where You Been (1993) toca per última vegada la bateria Murph fins al 2007, i s'incopora al baix Mike Johnson. En Without a Sound (1994) J Mascis, amb Murph ja fora de la banda, es fa càrrec de gravar totes les bateries, i el disc conta amb la col·laboració de la mítica Thalia Zedek (encara recorde com no parava de sonar la fantàstica Feel The Pain en tots els llocs, i que dir del mític vídeo del golf dirigit per Spike Jonze). L'any 1997 va produir el seu disc més eclèctic, Hand It Over, incorporant formes del folk rock. Així, J Mascis introdueix arranjaments de corda i vent, declarant en una entrevista per a la revista Magnet, l'any 2007, que aquest és el seu disc preferit de tots els que va gravar per a les majors en aquesta etapa dels anys noranta en la que la Dinosaur Jr va gaudir de grans èxits comercials.
És la dècada en la que la independència és absorbida per les majors que aconsegueixen grans beneficis d'aquell so que es va fraguar en el underground de la dècada anterior.
D'aquesta segona dècada, recorde que en l'institut em van passar el disc Where You Been (com ja em va passar anteriorment vaig començar pel segon), i efectivament, des de la primera escolta Out There ja em va posar els pels de punta.
L'any 2007, després d'una dècada sense publicar cap disc, Dinosaur Jr va tornar amb la seua formació original per a gravar Beyond. El retorn no podia ser més afortunat. Es tracta d'un àlbum poderós, pura vitamina per al cos, totes les cançons desborden frescor pels quatre costats. Quan vaig sentir el disc no em podia creure que un retorn, tan mal acostumats com ens tenien altres bandes, podia resultar tan genial. El magnífic retorn es consolidà amb Farm, l'any 2009, que es converteix, de nou, en un dels seus millors àlbums de la seua carrera (si és que en tenen algun que no siga excel·lent). L'any 2012 van gravar el seu darrer disc fins avui, I Bet on Sky, una altra joia que sumar a la impecable trajectòria d'aquest clàssic viu que és Dinosaur Jr.
És la dècada en la que la popularització d'internet ha canviat la forma de consumir la música, l'accessibilitat i, en gran mesura, la forma de digerir-la. Ja res sorprèn -tret d'honroses excepcions és clar-, i la música, com un element cultural imprescindible més de la nostra societat, es veu també abocada a un moment d'incertesa on el canvi de les estructures vigents és un fet absolutament inevitable.
Finalment, d'aquesta dècada crec que em detindré, pel seu riff de guitarra tan tonificant, en la primera de l'últim disc editat fins ara, Don't Pretend You Didn't Know.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada