EL PAPA, EL PP I ELS 5 PENEDIMENTS MÉS FREQÜENTS ABANS DE MORIR

El passat dia 9 de gener publicava el diari Ara en la seua web una notícia sobre la infermera australiana Bronnie Ware que ha saltat a la fama amb un llibre que explica quins son els penediments més freqüents en el moment abans de morir:

1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperaven els altres. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.

2. M'agradaria no haver treballat tant. És el penediment de tots els homes, que lamenten no haver estat prou pels seus fills quan eren petits. Algunes dones també en parlen, però, per raons generacionals, poques de les dones que va atendre Ware havien tingut la feina com a activitat principal.

3. M'agradaria haver tingut la valentia d'expressar els meus sentiments. Molta gent reprimeix els seus sentiments per evitar conflictes i arriba a la mort amb la sensació d'haver tingut una vida mediocre i amb sentiments d'amargor.

4. M'agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. L'autora assegura que ha vist remordiments molt profunds en pacients que morien, perquè descobrien que havien deixat perdre amistats molt valuoses atrapats pel ritme del dia a dia.

5. M'agradaria haver-me permès ser més feliç. Aquesta sensació és "sorprenentment comuna" entre els moribunds, segons Bronnie Ware, que assegura que la gent entén, quan ja és massa tard, que la felicitat és una elecció, i que ells mateixos se l'han limitat.

Ahir dia 11 tota la premsa es va fer ressò de la renúncia del papa  Benet XVI. Potser és que s'ha penedit de no viure la seua pròpia vida, i no la que esperaven els altres. O haurà pensat que la seua tasca, en una de les institucions més opaques del món, no ha donat els resultats que desitjava?. O ha estat el poder en la sombra dels sectors descontents els que l'han espentat a la "mort civil"?.

Avui dia 12 em desperte amb la notícia de que el PP decideix al congrés espanyol sobre les corregudes de "toros" i la dació en pagament, i pense: "que Déu ens agafi confessats". Aquesta gent, amb l'excusa de que tots som pecadors i que només cal confessar-se per salvar l'ànima, com diu El Papa, fa un ús aboslutista de la seua majoria parlamentaria en contra de la res pública. 

I és que la iniciativa legislativa popular que demana una reforma de la llei hipotecària, que inclogui la dació en pagament amb caràcter retroactiu, arriba al tràmit parlamentari havent aconseguit una xifra rècord de 1.402.854 signatures acreditades. Però el portaveu del PP al congrés espanyol, Alfonso Alonso, ja va avançar que el seu partit votarà en contra. 

L'altra iniciativa a favor de les corregudes de braus arriba al ple del congrés havent recollit 550.000 signatures a tot l'estat espanyol. Aquesta ILP sí que rebrà el suport de la majoria absoluta del PP i serà admesa a tràmit. Ho va avançar dijous el president de la mateixa comissió, Juan Manuel Albendea.

Aquesta gent no té cap respecte pel ser humà, ni té cap sensibilitat per la greu situació en la que es troba més i més altra gent que, cada dia, perd més que el seu dret a la vivenda, car no pot assolir les necessitats essencialment humanes com és accedir al refugi o simplement menjar. Paral·lelament, afavorint la celebració de festes que es fonamenten en la tortura animal, ens recondueixen als temps del obscurantisme més avassallador.

Aquesta gent segurament serà feliç amb tota la seua colla d'amics. No tenen cap problema en expressar els seus sentiments perquè els és igual ofendre o ferir a tots els que no formen part de la colla. Només cal llegir una mica sobre l'activitat parlamentaria per a conclure que no es maten treballant. I és evident que fan tot allò que els garantitze els seus interesos i els de la seua colla, sense considerar massa el que esperen els ciutadans d'ells. De fet, ni tan sols tenen la sensibilitat de veure que l'execució hipotecaria i l'endeutament de per vida suposen que moltes persones es vegen abocades a l'exclusió social.  Aleshores, de què es penedirà aquesta gent tan superba?