Bill Withers i Terry Callier: "Lean on Me" per partida doble

Bill Withers i Terry Callier van publicar el mateix any -el 1972- sengles àlbums on cantaven "Recolza't en mi". 

Dues cançons distintes amb el mateix títol, però amb una temàtica comú, encara que des de distintes perspectives. 

Aquesta és una lectura personal i conjunta de dos músics de soul propers estilísticament, per la presència d'una notable influència dels cantautors i el folk dels anys seixanta en el concepte i en el so de la seua música. Encara que cadascun presentara les seues pròpies peculiaritats, transitant terrenys més pròxims al jazz -en el cas de Terry Callier-, o al funk -en el de Bill Withers-.

A propòsit de "Treme": Dj Davis i la música amb missatge

  

Durant els darrers quinze dies, he vist mitja dotzena de capítols de la segona temporada de la sèrie Treme, ambientada en la Nova Orleans immediatament posterior a l'huracà Katrina. La devastació i reconstrucció de la ciutat son els eixos fonamentals sobre els que es construeix l'acció i la psicologia dels personatges. Ara bé, el que més m'enganxa de Treme és el paper que juga la música, tant en la trama com en els escenaris on es desenvolupa. Cada situació, cada esdeveniment i cada paisatge, té la seua pròpia banda sonora en forma de cançó, quasi sempre, pertanyent a la més noble tradició musical: jazz, rythm and blues, folk, country, cajun, zydeco, "rock d'autor". Tanmateix, en la segona temporada, també sona el bounce, "hip hop" que podria qualificar-se com oriünd de Nova Orleans. Aquesta forma de "rapejar" es caracteritza per ser molt directa, enèrgica, i agressiva: Es tracta d'un estil proper a l'electrònica dirigida a la pista de ball; té un ritme simple i ràpid amb clara vocació festiva; l'escenificació està proveïda, en moltes ocasions, d'una alta càrrega sexual -reflectida en els moviments de les xiques voluptuoses que, sovint, acompanyen els cantants-. L'actitud i l'estètica es situa en els paràmetres més hedonistes del gansta rap. Però, en la ciutat on es celebra el mític carnaval conegut com Mardi Grass, trobem peculiaritats com el sissy bounce -retractat també en la segona temporada de la sèrie-, caracteritzat pels cantants transvestits que l'interpreten amb molt d'èxit (entre els més coneguts es troben Katey Fred i Big Freedia, i en les seues cançons es poden escoltar els trets més característics del bounce).

ELS FLAMIN' GROOVIES DE CYRIL JORDAN I ROY LONEY. LES VERSIONS (1969 - 1971)

 

No seré massa original si escric sobre la influent banda de culte Flamin' Groovies. Però l'originalitat no és el que motiva aquesta tasca. La motivació l'he trobada en les versions que van incloure en els tres primers àlbums originals, car son una forma  molt estimulant d'entendre millor les arrels d'un grup que remava a contracorrent de la "contracorrent oficial".

A PROPÒSIT DE "ANGELS' SHARE": UNA COMÈDIA SOCIAL DEL TÀNDEM LOACH - LAVERTY.

El tàndem format pel director Ken Loach i el guionista Paul Laverty ens ofereixen una comèdia social de gran calat. A qui li agrada l'estil i la temàtica del cinema de Ken Loach, gaudirà d'aquesta pel·lícula. Angels' Share s'ha traduït "La Parte de los Ángeles". El títol fa referència al 2% del whisky que s'evapora dels tonells on es guarda, i que, com diuen per terres escoceses, és la part que els toca a les criatures celestials. La trama gira entorn al món del whisky escocès i les tastes que es fan al llarg del país, encarnant el protagonisme quatre joves amb problemes de la perifèria de Glasgow.

DIES DE RÀDIO. "ISLAS DE ROBINSON" PART II (Una selecció)

El dia que vaig escoltar Islas de Robinson per primera vegada, automàticament, vaig sentir una curiositat enorme per aquells sons, aquelles cançons, aquells músics que -en gran nombre i a pesar d'haver gravat més de trenta anys abans- eren totalment nous per a mi. Sonaven composicions rodones que m'enganxaven, ja fora per la ben entesa èpica que destil·laven, en alguns casos, o pel seu so íntim i reflexiu, en altres. Aquesta necessitat prompte es va veure coberta perquè vaig trobar en la xarxa una web on estaven penjats tots els programes des de l'inici (visca els podcasts!). La pàgina, de la que em descarregava els programes compulsivament, ja no existeix com a tal. Algun temps després del meu descobriment, va ser substituïda per una altra allotjada en la pròpia Ràdio 3 que va ordenar tota la seua programació en la secció anomenada "A la carta", facilitant així l'accés als podcasts dels diferents programes. Així Islas de Robinson té la seua pròpia secció on es poden trobar els àudios des de l'any 2008.