El 1978, Martin Rosen estrenà Watership Down, pel·lícula d'animació basada en la novel·la escrita per Richard Adams, publicada el 1972.
Un conill visionari alerta a la seua comunitat que el seu cau molt prompte serè destruït. Ningú el creu, llevat que el seu germà i uns pocs més. Així, amb determinació, comencen la recerca d'una nova llar.
Obra mestra de l'animació. En el 2010, es veu totalment moderna; al contrari del que passa amb la major part de les produccions actuals. Potser, el tractament de valors universals, i allunyada del maniqueisme que invadeix el cinema d'animació actual, li proporcionen aquest estatus. La vida retratada sense fer concessions a la sensibleria, però sense exhibicionisme, encara que algú pogués veure'l en algun moment.
Ancorada en un magnífic guió, les imatges es succeïxen sense fissures. La banda sonora les acompanya perfectament. Tècnicament: impecable. Entretinguda a no poder més.
No costa gens captar el respecte pel món animal. El missatge ecologista existeix. Però no des d'un punt de vista moralista i propagandístic. Cosa que s'agraeix en els temps que corren; on el sistema tot ho absorbeix i ho llança de nou, endolcit al seu propi gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada