10 de març 2013

DE 2 EN 2: BLAZE FOLEY - If I Could Only Fly/ LUCINDA WILLIAMS - Drunken Angel

Un dia  va sonar per la ràdio una cançó que es dia Oval Room. Si no recorde mal, estava escoltant Islas de Robinson en Radio 3. Immediatament em vaig dir a mi mateix: Però quina meravella es aquesta que canta un tal Blaze Foley?. Aleshores, vaig buscar la lletra i em vaig dir, de nou, a mi mateix: Si la lletra és tan suggeridora com la música, per què no he conegut aquesta meravellosa cançó abans?. La lletra ho era. Des d'aleshores, he inclòs a Blaze Foley entre aquelles veus que em canten en aquest estrany trajecte del dia a dia.

És clar que, inevitablement, vaig haver d'investigar sobre la figura de Blaze Foley. I que em vaig trobar?: Un tipus que era amic de Townes Van Zandt (sobre el que jo, afortunadament, ja sentia una profunda devoció perquè mai seran suficients totes les escoltes que em puga permetre de les seues cançons). No sóc psicòleg, ni sociòleg, ni molt menys metge, però m'atrevisc a dir que Blaze Foley era un ésser humà que no encaixava del tot en les regles d'un món governat per sociòpates i que va buscar el camí de la música que era el que havia aprés a sa casa des de xicotet. Més endavant, a banda de la música, també el van acompanyar la beguda i les drogues, tractant de saltar les fronteres absurdes d'un món ordenadament caòtic, fins que va morir d'un tret d'una forma "americanament" domèstica. Sobre tot plegat, he trobat un parell de breus articles: un d'ells en una web dedicada al country, i l'altre en una de les seccions de cultura del periòdic El País.

Per cert, Blaze Foley té una cançó que fa saltar passions, admiracions i, potser, trobe que llàgrimes i tot. Aquesta cançó és If I Could Only Fly que tracta sobre la necessitat del músic de fugir sempre del lloc on es troba. Segons la seua novia va ser la cançó que va escriure per a deixar-la. La llegenda diu que l'explicació de Blaze Foley va ser que, encara que ell necessitara estar en moviment permanent, si poguera volar, sempre tornaria al seu costat. Així ho explica Eduardo Izquierdo en el seu blog Los Hijos Bastardos de Henry Chinaski.


No m'agrada que em jutgen, i per tant, em fa molt de fastig jutjar la vida dels demés. I potser tot siga fruit d'una incontrolable devoció, però Blaze Foley arrebossa autenticitat i talent per tots els costats. Encara que, sent candidat a tots els altars de la música americana, finalment, degut a la mala sort o a una vida desordenada (qui sap?!), va romandre al marge dels circuits comercials i, com un gran reserva, la seua música ha madurat, any darrere any, sense el reconeixement que es mereix. Ara bé, això no trau que fora una verdadera figura local en Texas. En tot cas, ha estat en els cercles més sofisticats i inquiets de la música folk i country on s'ha apreciat la dimensió de l'obra de Blaze Foley com cal (en Ràdio 3 encara es pot trobar algun programa que no siga purament de tendències; com per exemple, insistisc, el molt recomanable Islas de Robinson sobre el que hauré d'escriure en algun moment).

El cas és que un dia vaig descobrir que una de les cançons que més m'agradava del superb, inimitable i magistral Car Wheels on a Gravel Road, de la inigualable Lucinda Williams, estava inspirada i dedicada a la figura de Blaze Foley. Tot va ser una satisfactòria tasca de lligar caps. Efectivament, és aquella tasca sense la que no trobaria el sentit d'un món, malauradament, governat per sociòpates. A que és una paradoxa? Per cert, la cançó és diu Drunken Angel. Ara em ve al cap la pel·lícula de Akira Kurosawa del mateix títol. L'inspiraria, a Lucinda Williams, el títol de la cançó la pel·lícula del mestre Akira Kurosawa?. En fi, això ja seria, en el seu cas, una altra història.


Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why'd you let go of your guitar
Why'd you ever let it go that far
Drunken Angel
Could've held on to that long smooth neck
Let your hand remember every fret
Fingers touching each shiny string
But you let go of everything
Drunken Angel

Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side

Followers would cling to you
Hang around just to meet you
Some threw roses at your feet
And watch you pass out on the street
Drunken Angel
Feed you and pay off all your debts
Kiss your brow taste your sweat
Write about your soul your guts
Criticize you and wish you luck
Drunken Angel

Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side

Some kind of savior singing the blues
A derelict in your duct tape shoes
Your orphan clothes and your long dark hair
Looking like you didn't care
Drunken Angel
Blood spilled out from the hole in your heart
Over the strings of your guitar
The worn down places in the wood
That once made you feel so good
Drunken Angel

Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side

Cap comentari:

Publica un comentari