22 de jul. 2013

El polític vist per Cream i revisat per Clutch


Estem passant un estiu molt calent per la costa mediterrània i les seues terres d'influència. I, com ja vaig dir, no és gens fàcil escriure amb la suor sortint del cos sense fre. Tanmateix, aquesta vesprada pareix que corre una mica la fresca. I aprofitaré aquesta treva de les temperatures altes per contar quin ha estat el meu antídot musical per aquests dies de desenfrenament solar.


Ja feia algunes setmanes que estava escoltant els grups mítics de blues-rock britànic (com ho corrobora una de les últimes entrades d'aquest bloc: El "tempo" del blues), quan de sobte em va vindre al cap la sensacional i potent banda de Maryland Clutch. És obvi que vaig seguir un fil natural que provenia del hard blues-rock de finals dels seixanta i principis dels setanta -encara que sense pensar-ho massa conscientment-. És més, de tots els àlbums de Clutch vaig escollir una edició "deluxe" del disc From Beale Street to Oblivion (2007), que entre altres recull un directe amb cinc cançons enregistrades en la BBC. I entre aquest grapat de cançons es troba una versió de la cançó Politician de Cream (segurament una de les bandes més transcendentals de la història de la música). Sens dubte, una de les bandes que ens permeten parlar de power trio en el vessant del rock, i que més van contribuir al naixement d'allò anomenat genèricament hard rock (les referències a la wikipedia són per establir un llenguatge comú que crec que serveix pel diàleg). Politician és la sexta cançó del seu tercer i extraordinari disc Wheels of Fire (1968). Quasi quaranta anys de diferència entre un disc i l'altre, però ambdós em revitalitzen entre tanta calor sufocant.

Potser no és la cançó més coneguda de Cream, però el seu psicodèlic i embriagador riff em recorda la xafogor d'aquests dies d'insuportable calor humida. I per tant, trobe el blues redemptor en ella. A més, la lletra m'encanta. És senzilla i directa, però al mateix temps molt suggeridora. No toca ara explicitar el meu rebuig a la classe política dels nefasts partits majoritaris de l'estat espanyol perquè ja ho faig massa sovint. Però em fa pensar en tot allò que no funciona, en els responsables de tot plegat i en el paper del ciutadà en tot el muntatge. I finalment, si de veritat estem condemnats a ser els servents d'una oligarquia decadent i malcriada, o serem capaços de fer força per no ser el cadàver que passegen amb el seu cínic somriure dins d'un cotxe fúnebre a l'atzar.



 Hey now baby, get into my big black car
Hey now baby, get into my big black car
I wanna just show you what my politics are.

I'm a political man and I practice what I preach
I'm a political man and I practice what I preach
So don't deny me baby, not while you're in my reach.

I support the left, tho' I'm leanin', leanin' to the right
I support the left, tho' I'm leanin' to the right
But I'm just not there when it's coming to a fight.

Hey now baby, get into my big black car
Hey now baby, get into my big black car
I wanna just show you what my politics are.

Hey, hey now baby, get into my big black car
Hey now baby, get into my big black car
I wanna just show you what my politics are.

I support the left, tho' I'm leanin'to the right
I support the left, tho' I'm leanin' to the right
But I'm just not there when, when it's coming to a fight.

Political man and I practice what I preach
Political man and I practice what I preach
But I'm just not there, when you're in my reach.

Hey now baby, get into my big black car
Hey now baby, get into my big black car
I wanna just show you what my politics are.

Hey, hey, hey
I wanna just show you what my politics are.

Cap comentari:

Publica un comentari