16 de maig 2012

ENTRADA TEMÀTICA: Soroll (dins la bombolla)/ Soroll (quan inspira cançons)


D'acord amb l'Enciclopèdia Catalana, Soroll [ruido (castellà), noise, row, (anglès)] és un "so o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol mena que no és la veu humana o d'un animal, ni el so d'un instrument músic".

1) SOROLL DINS LA BOMBOLLA:
Cada dia el soroll s'apodera una mica més de les nostres, cada vegada més esgotades, ments. Ja fa pràcticament un llustre que el sistema va esclatar, i ací estem, patint encara dins d'una nova bombolla de fem. La teoria del Big Bang a xicoteta escala. La bombolla de la bombolla. Però, és que abans del "gran esclat" vivíem en un món feliç?. Doncs, jo diria que no. Encara que, a sovint, pareix que tots haguem de creure que així era, com un dogma de fe. La realitat és que només uns pocs s'embutxacaven els bitllets. La resta, el revers, acumulava els deutes. Efectivament, el sistema capitalista per a creure-se'l requereix de moltíssima fe. La fe que, per exemple, tenien els estudiants en una futura integració en "El Sistema" de riquesa infinita, que compensaria tot el seu esforç amb una vida de luxe i realització professional sempre creixent. Arribat el moment: Boom!. La fe que, per exemple, tenien els treballadors en aconseguir una jubilació on veurien garantit el benestar de l'últim tram de la seua vida. Arribat el moment: Boom!. Tot s'ha quedat en res, perquè tot era ficció. Una ficció que creiem real en base a un dogma de fe. Això si, perfectament dissenyat i pintat de colors tant atraients que feien poc més que inútil la resistència. Així, al contrari que a Ulisses, res ens subjectava, res ens guarnia dels cants de sirena. I finalment: Boom!.

Encara que siga amb la més bona intenció del món, no és raonable ni acceptable dir que la gent abans patia molt més que ara. Perquè mai, ni en cap civilització coneguda, ni en tota la història de la humanitat, han existit ni tants coneixements, ni tanta tecnologia, per a crear un món més sostenible i més just, com dels que es disposa avui dia. I eixe patrimoni és el resultat de la conjunció de distintes forces; però, sobretot, de la tasca diària de milers de treballadors que, a canvi de molt poc o de cap part del pastís, s'han aixecat del llit cada matí,  al llarg de la seua vida, i han contribuït decisivament a crear-lo. Negar aquesta contribució seria com reconèixer que una nova forma d'esclavitud està plenament instaurada.

En fi, habitem una bombolla de fem de la que pareix impossible fugir. Un malestar sense cap fissura per on sortir; ple d'un soroll que pareix fet amb la intenció de mantindre a la gent atordida, i massa desorientada per a començar a fer camí per ella mateix, lluny de tanta incertesa interessada, i de la que saben com traure profit els desaprensius. És evident que la vida també és crisis; però, no ens enganyem, el que està passant, més que una crisi, és un saqueig.

2) SOROLL QUAN INSPIRA CANÇONS. Melting Pot:

1.- LOVIN' SPOONFUL - Big Noise From Speonk

2.- SLADE - Cum On Feel The Noize

3.-THE BUZZCOCKS - Noise Annoys

4.- THE DAMNED - Noise, Noise, Noise

5.- STIFF LITTLE FINGERS - White Noise
 (Starts at 02:31)

6.- PUSSY GALORE - White Noise

7.- PUBLIC ENEMY w/ ANTHRAX - Bring The Noise

8.- SUPERCHUNK - My Noise

9.- REFUSED- New Noise

10.- KYLE EASTWOOD - BIG NOISE

11.-SUFJAN STEVENS - COME ON! FEEL THE ILLINOISE





Cap comentari:

Publica un comentari