Fa cosa d'una setmana, llegint un article sobre l'últim disc de M. Ward, A Wasteland Companion (no recorde a on, cosa que em dol moltíssim perquè és la millor crítica que he pogut llegir fins ara), em va parèixer molt interessant que l'articulista diguera que les cançons de M. Ward despertaven un sentiment de melancolia i, al mateix temps, de felicitat.
Doncs bé, estant totalment d'acord amb aquesta reflexió, vaig pensar amb cançons que al llarg de la meua vida em feren sentir d'eixa forma: feliçment malenconiós. I entre moltes, vaig recordar especialment my mind's eye de The Small Faces. No deixa de ser una sensació personal, però és una cançó pop d'aquelles que, com s'acostuma a dir, és rodona. Sense massa complicacions, la melodia es queda des del primer moment, i mai embafa suficientment per a que deixes de recordar-la i d'estimar-la.
I’m seeking everyday
Looking at the sky
ever wondering why
I dream my dream’s away
And I’m living for today
In my mind’s eye
Things are clearer than before
Showing me the way
Asking me to stay
I’ll never close the door
To all this things and more
In my mind’s eye
Everybody I know
Saids I’ve changed
Laughing behind their hands
I thing their strange
People running everywhere
Running through my life
I couldn’t give a care
Because I couldn’t see
All that I can see
In my mind’s eye
Looking at the sky
ever wondering why
I dream my dream’s away
And I’m living for today
In my mind’s eye
Things are clearer than before
Showing me the way
Asking me to stay
I’ll never close the door
To all this things and more
In my mind’s eye
Everybody I know
Saids I’ve changed
Laughing behind their hands
I thing their strange
People running everywhere
Running through my life
I couldn’t give a care
Because I couldn’t see
All that I can see
In my mind’s eye
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada