Dies de ràdio. El Sótano de Radio 3

Arran d'escoltar l'últim podcast del programa El Sótano de Radio 3 dedicat al garatge i la psicodèlia, m'he preguntat quin va ser l'origen d'un dels programes més interessants i necessaris pels amants del rock and roll que s'emeten actualment. Ja fa un bon grapat d'anys que seguisc a Diego Rodríguez de Juan, però el que no sabia és que abans de fitxar per Ràdio 3 l'any 2008, el programa ja funcionava en Onda Latina des de 2005. Així s'anuncià el canvi d'emissora en el fòrum de ipunkrock l'agost d'aquell any. Mig any abans de comentar el salt a la ràdio pública -en gener-, la mateixa web publicà una entrevista al director del programa en la que responia d'aquesta forma a la pregunta "¿Querías que la gente se acercara a otros sonidos que no pueden ser escuchados de forma mayoritaria?" (crec que és una bona mostra de l'esperit de El Sótano):

"Más que qué la gente se acerque a esta música quería y quiero aproximársela yo. Le debo mucho a mucha gente de radios, fanzines, revistas y barras de bar que me han aleccionado y continúan enseñándome a diario, descubriéndome nuevas canciones y grupos día sí y día también. Hay demasiada música de calidad con poco espacio para moverse por su falta de comercialidad o encontrarse fuera de las modas actuales, y El Sótano es solo un minúsculo hueco más. De todas formas sigo pensando que esta música minoritaria podría dejar de serlo con el apoyo mediático suficiente. El problema es que no encuentra vías para llegar a los oídos de los que no la buscan, pero eso no implica que no les guste cuando la oyen. Es algo que tengo demostrado".

Personalment, m'encanta la formula de Diego R.J. Amb el seu to contingut i serè ens apropa als sons més excitants del rock and roll clàssic, en totes les seues facetes, i a totes les mutacions que ha experimentat posteriorment fins a l'actualitat. Com diu el facebook del programa: " El Sótano es un programa radiofónico de rock'n'roll, aquí abajo nos gusta el garage, surf, frat, soul, R&B, beat, power pop, rockabilly, swing, punk rock y todos los sonidos energéticos que se agitan bajo la superficie". En fi, un programa molt recomanable per la qualitat de les seleccions musicals que sempre responen a un fil conductor sense alts i baixos, i magistralment conduït per aquest gran coneixedor i difusor del rock and roll que és Diego Rodríguez de Juan.

Per acabar, només em queda convidar a tot el món a què visite El Sótano (si és que encara no és un assidu) i gaudisca de les extraordinàries cançons de rock com, per exemple, aquestes quatre que acabe d'escoltar ara mateix en l'últim podcast del programa penjat en la web de Radio 3.

 

 

 

El polític vist per Cream i revisat per Clutch

Estem passant un estiu molt calent per la costa mediterrània i les seues terres d'influència. I, com ja vaig dir, no és gens fàcil escriure amb la suor sortint del cos sense fre. Tanmateix, aquesta vesprada pareix que corre una mica la fresca. I aprofitaré aquesta treva de les temperatures altes per contar quin ha estat el meu antídot musical per aquests dies de desenfrenament solar.

My icelandic connection. Una calorosa divagació a partir del disc "Kveikur" de Sigur Rós

Diuen que parlar del temps és un tema recurrent quan no se sap que dir: La meua comarca en aquest moment està patint temperatures molt elevades: Un juliol normal en el Mediterrani. I quan fa tanta calor, tot em fa mandra. Escriure, per exemple, em costa moltíssim. Però m'agrada. Més que parlar del temps, segur. Però, d'alguna cosa s'ha de parlar. I parlar m'agrada fins a l'extenuació. A vegades crec que sóc més pesat que el plom. Però cal parlar. És pura necessitat. I si no, per a què hem vingut a aquest món. Segurament, entre poques coses més, per parlar. Que és la forma més elevada, eficient i eficaç de compartir. I si la vida té algun sentit, potser siga aquest: compartir paraules.La socialització del coneixement és potser la revolució que ja ha començat.