26 de set. 2010

La Banda Sonora de la Meua Vida. Lucifer Sam (Un grapat de cançons del 1967).



No recorde ara si era l'any 1994 o 1995, el cas és que algú em va deixar una maqueta (el format de casset que et regalaven amb l'entrada d'alguns concerts, encara que a vegades era un cd) . El grup es deia Lucifer Sam. Vaig fer una còpia i la vaig guardar, no sé si encertadament o no, al costat de Penelope Trip, Inquilino Comunista... Paral·lelament també em van deixar el vinil "The Piper At The Gate Of Dawn" de Pink Floyd. Aquesta àlbum de 1967 contenia una cançó que es deia Lucifer Sam. Després d'escoltar-lo dues vegades ja m'estava tornant boig. de tan que m'agradava.. me'l vaig gravar immediatament! (era això pirateria també? per un xic de quinze any sense una pesseta era l'única forma d'accedir al que més li agradava: la música... però bé això ja és un altre tema).

De forma molt intuïtiva ja pensava en aquell moment que estava escoltant una de les obres més importants de la música popular del segle XX. Ara sóc plenament conscient que és un àlbum superb. Jo que no diferencie tan com alguns altres les dos etapes de Pink Floyd respecte a la seua repercusió i qualitat musical -syd barret i post-syd barret, encara que a mi personalment m'agrada molt més la primera per una qüestió purament cultural i de passió personal per la psicodèlia dels seixanta-, considere que és millor àlbum de Pink Floyd, potser el més innovador.

Dit tot això, no crec que és molt difícil escollir una cançó en particular, però em quede per a la meua banda sonora -per una qüestió purament anecdòtica com la que he comentat abans- amb Lucifer Sam. Tanmateix, em costa molt: ho és que Interstellar Overdrive o Matilda Mother no son "patrimoni cultural de la humanitat"?.




Pedra angular de la psicodèlia, segons l'opinió de molts, The Piper At The Gate Of Dawn es va gravar pràcticament al mateix temps que Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band dels Beatles. Així doncs, com en el cas de l'àlbum del '67 ja comentat de Donovan, també existeix una "connexió Beatles". Quan vaig descobrir l'àlbum, a les poques setmanes, em vaig compra un llibre sobre Pink Floyd escrit per Magda Bonet: "(...) se encerraron en los estudios Abbey Road en la primavera del 67 junto a los Beatles, quienes estaban grabando Sgt. Peppers... y Syd le pidió permiso a Lennon para entrar en el estudio a ver sus ensayos. De aquellos días en Abbey Road salió su primer álbum, The pipes at the gates of dawn, un trabajo iluminado por el genio de la psicodelia que compuso maravillas, como Lucifer sam o Astronomy Domine. Barrett había inventado la música epacial adelantándose muchos años; se puede decir que The pipes at the gates of dawn es el disco más desafiante y avanzado de Pink Floyd, hasta el punto de que con el tiempo han madurado, han mejorado técnicamente, pero no han avanzado demasiado en ideas (...)".

Encara que l'experimentació amb les drogues i el context social també constitueix una qüestió a valorar en el moment de creació de l'àlbum, els obviaré en aquest article, perquè l'objecte d'aquest text no és una altre que incloure Lucifer Sam entre les cançons que formen part de "La Banda Sonora de la Meua Vida 1967". Així sobre l'àlbum i la cançó ja existeix molta literatura. Dues referències interessants son el fantàstic llibre Blanques Bicicletes de Joe Boyd, i per citar un blog: http://pinkfloydz.blogspot.com: "Lucifer Sam es una instantánea de la vida lírica fragmentada de Syd. Originalmente titulada 'Percy The Rat Catcher' ('Percy, el exterminador de ratas'), había planes para expandir la canción en una película de media hora, programada para la producción en junio de 1967. Lucifer Sam, el gato siamés, era el compañero de captura de ratas de Percy. Syd sacó esta idea de su cuaderno de notas, y de trozos mixtos tomados del I Ching, fragmentos de una contracultura de psicología transpersonal y una referencia a su novia de la época, Jenny Spires (que aparece como Jennifer Gentle en la canción). La línea "That cat's something I can't explain" (“Ese gato es algo que no puedo explicar”), que termina cada verso, se refiere, según Nigel Gordon, a las idas y venidas del gato Elfie del piso de Cromwell Road. Una de las letras más oblicuas, "You're the left side/He's the right side" ("Tú eres el lado izquierdo/Él es el lado derecho"), es una referencia a la preocupación vigente en ese momento en la psicología de las diferencias funcionales entre los dos hemisferios del cerebro. Las personas que eran lógicos y pragmáticos se decía que eran dominados por el lado izquierdo, mientras que las artísticas e intuitivas utilizaban principalmente el derecho(...) ".



Lucifer Sam, siam cat
Always sitting by your side
Always by your side
That cat's something I can't explain

Jennifer Gentle you're a witch
You're the left side
He's the right side
Oh, no!
That cat's something I can't explain

Lu-ci-fer go to sea
Be a hip cat, be a ship's cat
Somewhere, anywhere
That cat's something I can't explain

At night, prowling sifting sand
Hiding around on the ground
He'll be found, when you're around
That cat's something I can't explain

Cap comentari:

Publica un comentari