Si hagués de descriure una societat ideal, sens dubte, crec que hauria de complir dos requisits fonamentals. En primer lloc, qualsevol forma de violència hauria d'haver estat extingida; i en segon lloc, hauria de tindre un caràcter obert, integrador i cooperatiu. Clar que els individus que conformaren aquesta societat, haurien de complir amb uns paràmetres mínims de tolerància, responsabilitat i creativitat, que no són possibles en el món i les estructures que el sostenen.
En un planeta excessivament mercantilitzat com el que vivim, l'atenció de les prioritats que requereix per al seu funcionament ens allunyen a la gran majoria del repòs i la reflexió necessaris per a aprendre a conviure amb els nostres iguals, amb les altres espècies que habiten la terra i amb la pròpia natura.
L'enigma de Kasper Hausen, crec que és una gran obra, de les que més m'han agradat de Werner Herzog. Un individu tancat en un soterrani des que naix fins els vint anys més o menys, quan és alliberat, s'ha d'adaptar a una societat plena de convencionalismes i plagada de crueltat en totes les sues instàncies. Werner Herzog crea una pel·lícula pausada, sense caure en l'autocontemplació o l'exhibicionisme, convidant l'espectador al noble art de pensar. Realitza un retrat social precís i crític.
En fi, quan pense en la pel·lícula, em ve al cap Milan Kundera quan explicava que "la neciesa moderna no és la ignorància, sinó el no-pensament de les idees preconcebudes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada